BOTIFARRES PER A SOPAR?

BOTIFARRES PER A SOPAR?

Les escales de fusta de castanyer grinyolaven cada cop que algú les pujava o les baixava per anar del tercer pis a les golfes de la mansió Beloki.

Aquella nit, la matinada en què Ibai Beloki fou assassinat, les havien usat un parell de vegades i, quan el majordom trobà el cadàver consumit pels cucs, recordà que les úniques persones que hi podien accedir eren el senyor i la senyora Beloki; ella havia desaparegut i ell havia estat occit per algun membre de la família que encara vivia al vell casalot: la seva filla de disset i el seu fill de quinze.

—Inspector Bonet, ja li ho he explicat tot el que sé!—. Exclamà el majordom.—: Vol que li ho torni a dir? Molt bé, doncs som-hi... Per on vol que comenci?—. Preguntà exaltat.

—Pel principi, si et plau.— demanà Arnau.—: Com es diu? Per a qui treballa? Què va fer entre les deu i les dotze de la nit d'ahir?—. L'interrogà.

—Em dic Martí i era el majordom de la víctima. Entre les deu i les dotze era al meu dormitori. Vaig sentir els crits i vaig pujar per veure què succeïa; estaven discutint i vaig veure com l'homicida li disparà uns trets i fugí.

—I com és que la científica ha trobat un punyal ensangonat amb les seves empremtes?—. Replicà Arnau.

—No ho sé.

L'inspector Bonet era un jove de trenta anys, cabells castanys, ulls marró clar i barba atzabeja que havia nascut a València la nit de Nadal de l'any 1991. Estava casat i tenia una filla de tres anys; era poc pacient i no suportava que l'enganyéssin tan fàcilment com ho havia fet en Martí. Vivia a Xàtiva i treballava a la capital.

Malgrat era el seu aniversari, el comissari li havia encarregat la guàrdia d'aquella nit i, en rebre l'avís, havia eixit de comissaria amb dos dels seus homes —el tinent Joan Macià i el sergent Pere Solivella— en un Citroën cap a l'escena del crim on, al cap de poques hores, el forense havia arribat per a fer l'autòpsia al cos i havia dictaminat el que ja sabia: l'hora de la mort rondava entre les deu i les dotze i l'arma era un ganivet japonès del segle XVI propietat d'en Martí "el majordom".

El tinent Macià li prengué el relleu veient que no confessava el sospitós. L'Arnau marxà a la cafeteria per prendre un breu esmorzar i descansar una estona, però tot just en eixir de la sala, el sergent Solivella demanà a l'inspector Bonet de parlar amb ell sobre el cas perquè tenia novetats.

—Ja sabem que en Martí heretaria la seva propietat en el cas que Ibai morís.—. Digué Solivella.—: Però el més fort és que eixe cretí del seu fill s'havia discutit amb son pare el dia abans de la seva mort perquè havia contret deutes que perjudicaven el bon nom dels Beloki i ennegria la fortuna. A més a més, segons ens acaba de confirmar sa germana, Aritz Beloki havia deixat, feia uns mesos, prenyada la seva cosina i Ibai havia confessat a sa filla que estava disposat a desheredar-lo i castigar-lo malgrat el perill que corria si ho feia.— acabà d'explicar Pere.

—Quin tros de soca està fet aquest Aritz!—. Exclamà Arnau.

S'acabà el cafè i es posà en contacte amb el jutge per a demanar-li una ordre d'arrest i poder detenir Aritz com a sospitós d'homicidi.

En breu, Arnau i Pere eixiren de comissaria en direcció a la casa Beloki. Emperò, abans d'arribar, trobaren el fill menut d'Ibai cavant al camí una fossa i al costat tenia alguna cosa semblant a un sac; disposats a capturar-lo, isqueren del vehicle i mentre Pere emanillava Aritz, Arnau obrí la bossa descobrint que a dins no hi havia res. Seguidament, l'inspector Bonet ordenà al sergent Solivella alliberar al noi i aquest, en ser lliure, fugí cames ajudeu-me camp a través per evitar ser enxampat novament per les autoritats.

En saber-ho el comissari, es posà vermell com un tomàquet i descendí a Bonet de categoria, passant a ser sotsinspector, provocant un canvi de líder en l'investigació... Reberen un avís; una trucada anònima feta des d'un polígon industrial i Joan i Arnau foren enviats, amb dos agents, cap allí.

El tinent Macià trobà l'arma homicida, un fusell propietat del regiment de València dirigit pel coronel de l'exèrcit de terra Josep Guinovart, cunyat del senyor Ibai que l'havia odiat sempre per haver-se casat amb la seva germana.

El sotsinspector Bonet descobrí que Guinovart també tenia una empresa farmacèutica que feia negocis amb el mercat negre, venent substàncies sintètiques en discoteques i altres locals d'oci nocturn de la ciutat.

—Coronel Guinovart, queda detingut com a sospitós d'assassinat. Té dret a un advocat i tot el que digui ho podem utilitzar en contra seva davant un tribunal!—. Ordenà Arnau en tenir l'ordre d'arrest i les proves per a fer-ho.

Però els de balística trobaren les empremtes d'una altre persona... Les de la senyora Beloki, l'esposa d'Ibai: en els informes financers dels Beloki, la policia nacional trobà el pagament corresponent al preu d'un bitllet d'avió en destinació Lisboa. 

 

Arnau trucà a la companyia aèria per a preguntar sobre Maria Guinovart —l'esposa d'Ibai Beloki— i aquests li corroboraren les seves sospites: Maria havia viatjat a Portugal desprès de la mort d'Ibai; havia facturat les maletes a dos quarts de dotze de la nit de l'homicidi; per sort, l'Europol l'arrestà al seu hotel i l'enviaren de nou a València, on Arnau i els seus esperaven la seva arribada impacients.

—Sra. Beloki... Pel que sabem vostè no té coartada. Si confessa la seva culpabilitat tot anirà més bé per a vostè. Com va matar el seu marit?—. Preguntà el sotsinspector mentre el tinent gravava la conversa.

—Mon germà havia estat amenaçat pel meu espòs quan aquest va conèixer els tripijocs que feia Josep. Em va encarregar que el matés perquè Ibai, al ser advocat, el podia denunciar i perjudicar-lo encara que Ibai li havia promès que no ho diria, que només el mataria si ho continuava fent; em va donar el coronel Guinovart unes tisores per apunyalar-lo però finalment ho vaig fer amb el seu matxet per simular un suicidi.

»Martí trobà la porta mig oberta quan pujà, en sentir els crits, i va veure-ho tot; com discutíem i com l'assassinava. Em va dir que ho explicaria i jo, tement el pitjor, vaig comprar el bitllet d'avió a Lisboa.

»El que no sabia era que mos fills també m'havien vist. Ho contaren al seu oncle i aquest els portà a una nau industrial, propietat seva, per a causar les seves morts.

Fou així com el dia de Sant Esteve, desprès de les més de vuit hores d'interrogatori, el sotsinspector Bonet aconseguí la seva confessió. Josep i Maria Guinovart foren posats a disposició i la jutgessa els condemnà de per vida per les tres morts; Josep, abans de ser detingut, havia comprat una motoserra per a tallar els cossos dels seus nebots i fer-ne salsitxes però no ho aconseguí car Arnau l'arrestà quan es disposava a fer-ho.

Arnau dimití del seu càrrec l'endemà de la finalització del cas i, juntament amb Joan i Pere, obriren un despatx dedicat a la investigació privada en l'àmbit criminal, al centre de la ciutat.