UNA AUTÒPSIA EN VIDA
Era impensable, que un fill seu hagués mort a mans d'un policia, el dia 1 d'octubre de 2017. Tenia divuit anys i es deia Marçal González... Ell era un home feliç i ara, li havien manllevat la vida.
En Jordi González i na Lluna Mondolç, se sentiren horroritzats en saber el què li havia passat a un dels seus fills; i és que en tenien dos: el noi mort —de divuit anys— i Àngel González —de quinze anys (nascut el 25 de desembre de 2003)—.
Aquell jorn, farta de veure el seu marit plorar, anà a la comissaria del barri i ho denuncià. La va atendre un senyor que rondava els trenta anys i que havia estat militar de l'exèrcit espanyol, ja feia uns deu anys.
L'agent va actuar amb indiferència i finalment, la Lluna veient que no en trauria res de bo, decidí tornar a casa i quedar-s'hi tot el dia tancada.
A l'hora de sopar, les rialles de cada dia, no aparegueren en aquella caseta acollidora que donava a la plaça del Diamant.
Quan va ser l'hora, anaren tots a dormir.
Na Lluna, en pensar que no veuria mai més a son fill, se li feia un nus a la gola que li feia més costós respirar profundament.
A mitja nit, es llevà. Era nit de lluna plena i il·luminava tots els racons d'aquella dolça i remota llar, a la qual, la tristor s'hi havia instal·lat i no semblava pas que volgués fugir.
Encengué el llum d'una de les tauletes de nit i obrí el llibre que s'havia comprat el dia que havia sabut la notícia de la mort.
El seu moribund marit, estava adormit com un tronc d'una alzina o d'algun altre arbre.
-------------------
Sonà el despertador i la Lluna allargà el braç per a apagar-lo. Ja era de dia i el sol entrava al dormitori on descansava plàcidament el matrimoni González.
Tancà el llibre desprès de posar-li el punt i es llevà. Donà un petó al seu espòs per a desitjar-li un bon dia, però aquest continuava sense reaccionar.
Apropà la orella dreta al cor però aquest no bategava... Ai las! Estava mort.
Cridà amb totes les seves forces i l'Àngel anà a veure què passava.
En saber que son pare estava mort i no reaccionava, avisà a la policia que arribà d'un moment a un altre.
L'agent que havia agafat el cas, era aquell mateix tòtil que no n'havia volgut saber res de la violenta mort del seu fill Marçal.
Li ho explicaren tot, però no els cregué fins que tingué els informes del forense... Havia estat assassinat. Però com?
Demanaren ajuda a una fetillera. Els va dir que aquella casa, estava ocupada per les forces malignes i que segurament, havia estat un fantasma o el mateix zombi que havia mort en Marçal.
— Però senyora Dolç, no podem marxar d'aquí... No tenim prous diners per a comprar una altre casa.— digué l'Àngel.
— Ja ho sé, però si volen viure, val més que marxin.
Les intencions de la velleta —més llesta del que es pensaven—, era quedar-se amb l'habitatge i així poder viure de sobres sense preocupar-se de res més. L'Àngel ho intuí i li va replicar que no creien en aquelles coses i que necessitaven un lloc per viure que els permetés arribar a final de mes.
Pel que fa a les investigacions; l'agent López, va arribar a la conclusió que la mort del senyor González, l'havia provocada la seva esposa... Per tant, al cap d'unes setmanes, l'anaren a detenir.
Ella estava desprevinguda —regant les plantes del jardí— i un dels policies saltà el tancat i s'apropà per darrere. No tenia escapatòria quan se'n va adonar i es rendí fàcilment.
El dia 31 d'octubre de 2017, l'Àngel estava a casa seva amb els seus avis tranquil·lament, quan van rebre una visita inesperada. Obrí la porta i al davant dels seus nassos, estava esperant, un zombi que deia ser el tinent Roig.
— Avi Mondolç... Hi ha un zombi a la porta!
— Fes-lo passar, si et plau!
En sentir aquelles paraules el tinent Roig entrà seguit del nét del senyor Josep Mondolç.
El seu avi havia estat un soldat de l'exèrcit republicà a la batalla de l'Ebre i l'Àngel ho sabia perfectament.
Son avi li havia parlat que per part dels franquistes, hi havia un tinent perillosíssim anomenat Sancho Roig perquè havia estat l'autor de diversos homicidis que mai s'havien acabat de resoldre del tot.
— Bona i terrorífica vesprada, senyor Mondolç.
— En què el puc servir, tinent Roig?
— Veig que encara no ha perdut el sarcasme...
— En èpoques de fam i de tristor, el sarcasme i la il·lusió de viure és l'últim que es perd!—. Va respondre l'avi Josep, amb la seva veu de sempre (una veu juvenil que s'assemblava a la dels àngels quan canten cançons celestials).
— Té raó. He sabut, per part d'un dels col·legues que tinc a la guàrdia civil, que en Marçal, el seu nét gran, ha mort el passat 1 d'octubre d'una manera molt tràgica... L'acompanyo en el sentiment!—. Digué mofent-se del que acabava de dir.
— Sí. Què vol de mi, ara?
— Els papers que us van enviar. M'agradaria veure'ls.
El sergent Mondolç, acompanyà al tinent Roig cap al seu despatx on encara guardava els documents en una caixa forta.
L'Àngel el va voler acompanyar, però son avi li ho negà. Pensava que era millor anar una sola persona ja que dos es jugarien la vida.
Obrí amb la clau, l'habitació que feia servir quan les persones més importants el venien a visitar. Encengué el llum però no funcionava.
El zombi portava una llanterna que encengué de seguida.
L'avi Josep entrà i en Sancho tancà la porta sortosament mentre buscava entre les butxaques el mateix ganivet que havia fet servir per buidar el cos d'en Marçal i traure-li la vida a un company seu.
La mare de l'Àngel entrà a casa seva.
Va veure a la senyora Mondolç i el seu fill, preparant una tassa de te pel visitant. Mentre l'estaven col·locant a la tassa per a servir-li amb unes galetes salades el zombi es despedí de les senyores i el senyoret.
Na Lluna, anà a veure on s'havia ficat el seu pare i en veure'l que estava estirat a terra ensangonat, deduí que en Sancho Roig, havia estat el responsable d'aquell homicidi terrorífic i fins hi tot, l'autor de la mort del seu home.
Quan l'Àngel va saber què li havia passat a son avi, va córrer amb la seva mare cap a comissaria.
En Sancho, en veure que eixien a demanar ajuda, entrà un altre cop a la casa, apunyalà a la velleta que estava sola mirant la televisió, fugint en acabat dalt d'una bicicleta que tenia aparcada prop del lloc dels dos homicidis.
La policia acompanyada pels testimonis, en arribar i veure el desastre que havia succeït mentre mare i fill estaven a fora explicant el que els havia succeït, començà a investigar de valent per treure'n l'entrellat.
Al matí següent, quan es llevaren i posaren la ràdio, escoltaren que l'escola electoral on en Marçal havia estat el president de mesa, havia estat destruïda per un artefacte atòmic i que el més assenyat era no sortir de casa ja que els gasos escampats per l'aire podien fer-los morir.
A mitja tarda, mentre l'Àngel estava llegint un dels llibres que sempre li havien atret i la Lluna estava fent mitja a la sala d'estar, en Sancho Roig, tornà a aparèixer i mentre ella estava pendent de la bufanda que feia pel seu fill i regalar-li el dia del seu aniversari li sortís bé, aprofità l'ocasió i l'occí.
Tot seguit, pujà a l'habitació del noi per acabar la feina d'una vegada per totes, però el noi fou més fort i aconseguí escapar-se'n de les mans del zombi assassí.
Caminà durant hores i hores cap al nord per fugir del país i es refugià en un hostal per a passar la nit, prop de Perpinyà.
Mentre sopava observà a les notícies que l'estaven buscant a ell per a condemnar-lo a cadena perpètua. L'acusaven d'haver mort a tota la seva família.
L'Àngel González sabia qui havia estat i que no tardaria en saber-ho la gent que l'envoltava.
Entre tant, l'única solució que li quedava era fugir cap a casa dels seus oncles a Saint-Étienne i refugiar-s'hi allí fins que s'acabés tota aquella història de mal gust.
Fou l'únic supervivent de la família González que quedà viu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada